A 20 minuts i escaig de Dallas en cotxe, tot passejant, hi ha la ciutat de Fort Worth
El gener del 1849, el general William J Worth, veterà de la guerra entre Méxic els Estats Units, proposà la construcció de deu casemes (forts) al llarg de la frontera oest de Texas El 6 de juny del mateix any se li va encarregar al Major Ripley A. Arnold l’establiment d’un campament a la riba del riu Trinity que va anomenar Camp Worth en honor del general amb el mateix nom.
El Departament de Guerra dels EEUU, el 14 de novembre de 1849, nomena oficialment el fort com Fort Worth
Anys després, el poblat es transformaria en important centre de la indústria ramadera, guanyant el sobrenom de Cowtown El 1876, l’arribada del ferrocarril a Fort Worth va provocar un auge en la indústria i el comerç majorista, marcant un creixement majúscul de la ciutat El desenvolupament de la indústria es va impulsar el 1920, gràcies al descobriment de petroli als voltants.
La ciutat té una població aproximada d’unes 750.000 persones i acull, d’entre altres, la Universitat Cristiana de Texas fundada l’any 1873 Algunes de les seves institucions culturals són el Museu d’Art Occidental Amon Carter el Museu d’Art Kimbell o el Museu de Ciència i Història de Fort Worth i també el poble de Log Cabin, una reproducció de cabanyes, construïdes amb troncs al segle XIX
Doncs aquí, companys, és on els amants dels cowboys, i de retruc, de la música country, ens trobem més a gust Els carrers empedrats que varegen els stockyards (corrals on guardaven els ramats a l’espera de l’arribada del tren de càrrega) són avui dia lloc turistic per excel•lència, ambi botigues de vestimenta cowboy, botes, barrets, camises de rodeu, etc. El passeig central (E Exchange Avenue) és un no parar de motius per als viatgers, la típica diligencia per anar a fer un tomb una vaca longhorn per pujar-hi al damunt i fer-se una foto, la façana d’entrada al rodeu, etc.
Ja tenim tothom amb els texans, les botes i el barret típic de palla passejant amunt i avall. És tot un espectacle digne de veure. No t’avorreixes, això segur
A les dotze en punt hi ha una desfilada d’un ramat de les vaques anomenades longhorn (banya llarga), que si fa o no fa poden arribar a mesurar de punta a punta fins a 2,7 metres (rècord Guiness), però habitualment segur que arriben als dos.
Acompanyats de cowboys amb indumentària d’època (renoi, semblava, tanmateix, que els haguessin tret del 1860) van fins al que seria l’entrada als vagons del tren. A la tarda, cap allà les sis fan el mateix camí de tornada. I passen per davant de l’entrada al rodeu americà. Allà ens vam aturar per comprar entrades per a la tarda assistir a un dels millors xous dels cowboys americans.