I aquí ens teniu, tots amb botes i barrets, pantalons texans, cinturons amb els típics “Conchos” de guarniment i camisa o samarreta amb motius especials. Ens sentíem com a bons musclos en salseta marinera.
Renoi, estàvem asseguts en una de les grades que envolten el recinte ben protegit amb tanques i amb l’aplanadora de la sorra, treballant per deixar-la en òptimes condicions per a l’espectacle que vindria a continuació. Però, deixeu-me fer-vos una mica de cultura sobre el que estàvem a punt de presenciar.
El Rodeo és un esport extrem nord-americà tradicional, amb influències dels texans espanyols i dels charros mexicans. Consisteix a muntar a pèl poltres salvatges o caps de bestiar bovins braus (com vedells i bous) i realitzar exercicis, com llançar el llaç, “rejonear, etc, sense matar l’animal.
El rodeo es practica principalment en països com els Estats Units (EUA), Mèxic, Canadà, Brasil, Austràlia i Nova Zelanda. Al centre i sud de Mèxic es practica el janpeo, origen del Rodeo del nord de Mèxic i sud dels EUA. L’exposició del rodeo nord-americà més gran del món és el Houston Livestock Show and Rodeo, a Texas. Els espanyols que van colonitzar el gran nord de la Nova Espanya que incloïa Texas, Nou Mèxic, Arizona, Califòrnia i el nord de l’actual Mèxic, van portar grans ramats de bestiar per poblar les vastes planes.
Tenint com a antecedent la “charreria” (rodeo mexica), sorgeixen les sorts i els “coleaderos com a activitat de treball i esbarjo entre els texans espanyols i mexicans de la Vall del Pecos. Després que aquell extens territori van passar a formar part dels EUA, molts immigrants anglesos i irlandesos es van establir en els nous territoris i es van incorporar ràpidament a les activitats vaqueres dels texans. El rodeo es va originar com a extensió de la de vida quotidiana dels vaquers, els bestiars que qualificaven i muntar al cavall i l’entrenament dels cavalls salvatges joves (broncas) van fer una progressió natural a la competició entre cos) els texans. Aquests esdeveniments es van convertir en exposicions d’esport i festes per a les comunitats.
L’estil de rodeo més difós és el nord-americà, però és diferents variants segons el país on s’esdevingui que aquest rodeo és seguit per uns 30 milions d’aficionats, que assisteixen a grans festivals realitzats principalment al sud i l’oest dels EUA.
Les competicions més comunes. Cavall amb muntura
És la prova més clàssica. Consisteix a fer que un genet ha de romandre assegut durant 8 segons sobre un cavall aspre, agitat fent salts. El vaquer utilitza una cadira amb estreps i una regna trenada de dos metres de llarg i mai pot tocar l’animal. És la prova més popular i la que més s’emet per televisió.
Enderroc de vedell
El genet ha d’intentar fer caure un vedell amb un pes aproximat de tres a cinc vegades el pes del concursant. Amb el seu “arreador” cavalcant en paral·lel al vedell assegura que l’animal corri en línia recta. Aquesta prova la componen dos cowboys que concursen com a parella. El cap d’equip enllaça les banyes del vedell i cavalca a l’esquerra. Llavors el “pialador” o “pillador” comença a treballar, enllaçant les dues potes del darrere del vedell. La parella que aconsegueix llaçar les dues potes del darrere del vedell en menys temps és la vencedora.
Cavall amb Petral
Un genet que realitza la sort de “bronco” (cavall sense domar) amb “Petral”, es col·loca a la meitat del llom d’un cavall salvatge de 545 quilos que salta i llença coces agitadament i violentament, intenta romandre assegut sobre l’animal per un període de 8 segons, sense l’ajuda de sella, regnes o soestreps. Només es pot agafar a les cordes de pell i cuir anomenats “Petral”, que es col·loquen al voltant del pit del cavall.
Llaç senzill
El vaquer ha d’atrapar el vedell amb un llaç, baixar del cavall i córrer cap a ell, llençar l’animal de 140 kg a terra, ajuntar-li tres potes, amarrar-les amb una corda de dos metres i estendre les seves mans enlaire en acabar la cursa.
Cursa de barrils
Les curses de barrils mostren l’agilitat i velocitat del cavall, així com l’habilitat i control del genet. El cavall i el cavall genet corren al voltant d’uns barrils col·locats en forma de trèvol, iniciant i acabant en la mateixa línia: Han de realitzar-ho en el menor temps possible. A més, si es fa caure un barril, se’ls penalitza cinc segons. En aquesta prova, generalment hi participen dones.
Munta de bou
Aquesta prova és molt popular i alhora és una de les més perilloses. El genet entrellaça un “Petral” al voltant del seu guant perquè l’ajudi a sostenir-se damunt l’animal durant vuit segons. Són múltiples les fractures que pot tenir un genet en una mala caiguda. S’ajuda amb una soga de mig centímetre per no fer mal el toro. S’usen unes “chaparreras” (fundes pels pantalons) de cuir lleugeres per lluir la munta. Es fa servir un guant de cuir perquè la soga no cremi ni faci mal la mà ni el braç del genet i també una armilla protectora un casc. L’armilla és obligatòria i el casc és opcional, també es pot fer servir el barret. I si tot vist en directe ja és un xou, el que no ens imaginàvem era l’altre xou, el que envolta tot l’esdeveniment.