Ja feia ben bé dos anys que alguns membres del grup estàvem preparant el viatge dels viatges, aquell que ens duria al cor mateix de l’ambient cowboy i tot el que l’envolta.
Per fi, aquesta Setmana Santa va arribar, i l’avió s’enlairà cap als … Estats Units d’Amèrica.
Després de vuit llargues hores de vol, amenitzades per la pantalla que tens al davant, plena de pel·lícules per anar passant l’estona, una breu escala a Nova York; on s’ha de passar l’acurat control d’immigració, on et fan omplir papers i et fotografien, i et tornen a fotografiar, i es miren i remiren el passaport i la foto, i la teva cara, i et pregunten d’on vens, on vas, on dormiràs, que visitaràs … Li dones al policia seriós (assegut darrere un taulell) un planin que tens preparat per aquests dies que ell es mira lentament, tot fent-li cas, fins que estampa un segellat, i com si no fos res, et diu que endavant, gairebé de males maneres (igual fa vuit hores que l’home està fent el mateix, i ja està fins als …).
Per fi, en sortir un moment de l’aeroport John F. Kennedy per fer un cigarret, te n’adones, estàs a Amèrica, en un impàs d’agafar un altre vol, el que et durà a … Texas.
