New Country vs. Alternative
Un nou moviment va començar a gestar, inspirat en els Outlaws / Rebels dels anys 70 i en el Neo-Tradicionalisme de mitjans dels 80 i va començar a rebre un altre nom: Alternative Country. Amb aquest rètol, també anomenat Alt. Country, Allternative o Americana Músic, es va passar a definir a tots aquells artistes que no eren pop ni tampoc eren rock, però que incloïen en el seu haver àmplies dosis de música country, folk, blues i rock, sumada a aquesta barreja, influències de subgèneres country com Rockabilly, Cajun, etc.
Paral·lelament a l’aparició del moviment alternatiu, el New Country seguia produint més música amb clares influències rock i pop, amb cançons ràpidament oblidables on tot era simple, senzill i bonic i amb molt de ganxo musical. Va arribar el moment en el fet que Música Country es va tornar sinònim de New Country, però molts artistes que es consideraven a si mateixos artistes countries, no s’identificaven amb el rètol New Country i no volien ser anomenats així. Molts d’ells van començar a refugiar-se al sector alternatiu: entre els quals hi havia altre temps Neo-tradicionalistes Dwight Yoakam, Marty Stuart ja Butch Hancock, Gillian Welch, Alison Krauss, Junior Brown, el grup BR5-49, Kim Lenz, Roger Wallace, Patty Booker, Marti Brom i una llarguíssima llista de talents. La seva música no buscava el «ganxo» fàcil, sinó que a més d’un so country més autèntic, les lletres cobraven un aspecte primordial i reprenien els temes típics del country: la solitud, l’amor i els seus desenganys i la injustícia social.
No Depression
El 1995, la publicació de la revista No Depression va significar un suport importantíssim per al moviment alternatiu. No Depression prenia el seu títol d’una vella cançó de la Família Carter i un àlbum del grup UncleTupelo. Amb el suport d’aquesta publicació, van començar a sorgir miríades de segells independents que permetien als artistes la llibertat per crear la música que volien i com la volien.
Per la seva banda, No Depression incloïa en les seves pàgines des d’articles sobre Bluegrass i entrevistes a artistes com Ricky Skaggs, fins als sons cantineros texans de Dale Watson, amb altres seminals en la Música Country, com George Jones o Hank Thompson.
El 1995, el reporter Gavin va instituir les llistes de música Americana Músic, que incloïa a artistes que no estaven en el format New Country. També van començar a sorgir centenars d’estacions de ràdio que enfocaven la seva atenció cap a aquest tipus de música i que van permetre que artistes veterans que havien estat deixats de banda per les emisores de New Country, trobessin un nou reducte on fer escoltar la seva nova música.
Als 66 anys, el 1997, Johnny Cash amb el seu àlbum «Unchained» del segell AmericanRecordings, va guanyar un Grammy per Millor Àlbum Country, sense que les ràdios New Country s’haguessin preocupat de difondre-ho. Això va donar origen a la famosa foto que Cash i AmericanRecordings publicaran a la revista Billboard, al costat d’un enorme THANK YOU (Gràcies), burlant-se de la indústria disquera de Nashville. La foto havia estat presa originalment en un concert a la presó de San Quintín el 1969.
Ameripolitan
El cantautor Dale Watson i el promotor Phil Doran van decidir crear aquest terme per diferenciar els artistes autèntics de la Música Country del que s’estava promocionant com a tal. Per a ells, era enganyós cridar Country a artistes com Kane Brown, Florida Geòrgia Line o altres que feien un element simple de Nashville. Per Watson i Doran l’estil Americana inclou més rock i folk i haver-ho anomenat Country Clàssic implicava alguna cosa retro, en lloc d’alguna cosa nova i original. El terme Tradicional tampoc els venia bé perquè semblava restringir l’estil a edat dels oients. Per Watson, el nou terme Ameripolitan honra les arrels de la Música Country integrant al Rockabilly, el Cajun, el Western Swing i l’Outlaw.
Els esforços pel sorgiment d’aquest rètol van sorgir després que el cantant Blake Shelton digués en un episodi de l’espectacle GAC (Great American Country):
«Si jo soc el Vocalista de l’Any, això vol dir que soc una d’aquelles persones que decideixen si avança l’estil. La Música Country ha d’evolucionar per sobreviure. Ningú vol sentir la música dels avis. I no m’importa quants d’aquests idiotes a Nashville diuen ‘Déu meu, això no és country!’ Bé, això és perquè no compren més discos, imbècils! Els nois compren i no volen la música que vostès compraven».
Després Shelton es va disculpar per les seves paraules, va tenir una conversa amb el llegendari Ray Price, que va donar per conclòs el problema i a més, es va presentar en un xou dels Grammys cantant amb Merle Haggard, Willie Nelson i Kris Kristofferson. L’any 2018, Shelton va convidar per les seves gires als llegendaris John Anderson, als Bellamy Brothers ja Trace Adkins. D’alguna manera, molts van dir que això va ser per reparar les seves malmeses paraules. La gira va ser un gegantesc èxit.
Watson no va creure que les disculpen fossin sinceres i que Shelton havia revelat els seus veritables sentiments cap a la Música Country, el que el va impulsar a crear el terme ameripolitan per honrar i preservar les arrels de l’estil: Els premis Ameripolitan s’entreguen cada any.
