Entre els pocs músics afroamericans que es troben en el country, els més notables històricament són Charley Pride i Deford Bailey, els quals han patit molt del racisme obert que és comú en grans parts de l’audiència del country. Tot i això, les influències mútues entre country, blues, rock, gospel, soul i jazz sempre han estat fortes. Avui dia les coses han canviat força i tenim notables cantautors com en Darius Rucker, per citar el més conegut al nostre país.
Durant els anys seixanta, el country es va desenvolupar com una indústria multimilionària centrada a la ciutat de Nashville, Tennessee. El típic so agafat del pop de finals dels 1950; una veu suau, acompanyada per una secció de cordes i un cor vocal. Importants artistes en aquest gènere van ser Patsy Cline, Jim Reeves, Tammy Wynnette i Charlie Rich. Molts crítics consideren que la gran riquesa del country que és la seva diversitat, va ser estrangulada pels productors de Nashville i els seus formalismes.
Reaccionant contra aquest so massa aigualit, molts músics van optar per desenvolupar els seus propis estils de country. A Califòrnia es va produir el so Bakersfield, promocionat per Buck Owens i Merle Haggard, basat en els treballs dels Maddox Brothers and Rose en una barreja salvatge d’ oldtime, hillbilly, swing i gospel.
Texas va produir rebels com Willie Nelson, Waylon Gennings, Jerry Jeff Walker i altres que van crear l’outlaw country (country fora de la llei).
Dins de Nashville a la dècada dels vuitanta, Randy Travis, Ricky Scaggs i altres van retornar, vint anys després, als valors tradicionals. La seva musicalitat, autoria i destreses de producció van ajudar a renéixer tot el gènere momentàniament. Però ells i altres grans com en Johnny Cash i Merle Haggard, van caure de la popularitat quan les grans companyies discogràfiques van imposar una altra vegada les seves fórmules i van refusar promocionar artistes establerts.
Les dues branques principals del country han continuat el seu desenvolupament des dels noranta. La influència de Jimmie Rodgers és obvia en artistes amb una imatge tipus d’home treballador, com ara Broks & Dunn i Garth Brooks. The Carter Family ha portat la seva influència a cantants com Iris Dement i Nancy Griffith, amb un estil més tradicional tipus folk, tot i que amb punts de vista més contemporanis.
El 1990, una nova forma de country va emergir, anomenat country alternatiu (alt. country), neotradicional o country insurgent. Presentat per artistes joves i inspirat pels cantants tradicionals, que es va allunyar de l’estil aigualit de pop de Nashville, i amb més característiques dels grups de punk i rock.
