Jimmie Rodgers (1897-1933), va ser un cantant de blues i de balades tradicionals originari de Meridian, Mississippi.
Va escriure cançons sobre les seves pròpies experiències en bars, carrers i ferrocarrils de manera cridanera per a la gent ordinària. Humor, dones, wiskey, assassinats, morts, malalties, destitucions i desnonaments són tots ingredients de les seves lletres. Va cantar sobre la vida i la mort des d’una perspectiva masculina, punt de vista que s’ha tornat dominant en moltes àrees del country.
És autor de temes com “T for Texas”, “In the Jailhose Now” (Ara a la presó), “TB Blues” (cançó sobre la seva pròpia tuberculosi) i “Blue Yodel” (13 temes numerats amb aquest nom). Entre els seus seguidors trobem a grans ídols de la música com Hank Williams, Merle Haggard, Waylon Jennings, George Jones, Townes Van Zandt, Kris Kristofferson I Johnny Cash entre d’altres, els quals també han cantat sobre els seus patiments.
Un hereu seu, Hank Williams va ser sens dubte l’artista més influent dins de la línia del mateix Jimmie Rodgers.
En la seva curta carrera (morí a 29 anys), va dominar l’escenari del country i les seves cançons han estat interpretades per pràcticament tots els altres artistes del gènere, siguin masculins o femenins. Va escriure cançons de caràcter introvertit al voltant de l’amor, la felicitat i la decepció, per exemple: “I’m a so lonesome I could die” (estic tan solet que podria morir), i altres més alegres com per exemple, sobre menjar típic del sud (“jambalaya”). Va dur la música a un altre nivell i va ampliar notablement la seva audiència. El seu fill, en Hank Williams Jr. i el net, Hank Williams III, també han estat innovadors dins del country. El primer, buscant la fusió amb el rock i el outlaw country, i el segon, buscant inspiració dins del death metal I psicobilly soul.
Un altre estil força escoltat I molt típic dins del country és el Bluegrass, basat en una tradició de música folklòrica, però si inventat per Bill Monroe. El seu grup, The Bluegrass Boys, va donar nom a l’estil. Nom que era agafat de la vegetació típica de Kentuky.
La primera gravació la van fer el 1945 amb Bill Monroe a mandolina i veu, Lester Flatt en Guitarra i veu, Earl Scruggs en banjo de cinc cordes, Chubby Wise en violí i Cedric Rainwater a contrabaix. Aquesta instrumentació és l’estàndard per a totes les bandes de Bluegrass, i molts dels famosos seguidors primerencs habien estat membre en algun moment dels Bluegrass Bpoys, com en Lester Flatt & Earl Scruggs, Jimmy Martin, Del McCoury, Sonny Osborne, The Sanley Brothers i Don Reno.
