San Antonio és la sèptima ciutat més poblada dels Estats Units i la segona de Texas, a més de ser la més visitada de l’estat. Allà està l’antiga missió d’El Alamo, que marcà el futur de tota la nació, l’antiga República de Texas.
Una mica d’història. El mil vuit-cents vint i poc, Texas era una província de Mèxic hi havia una constitució que permetia autogovern molt ampli, però sota el mandat del president Antonio López de Santa Anna, el govern mexicà va començar a apartar-se del model federalista. La política nacional s’acostava cada vegada més a una dictadura, la qual cosa era evident en fets com la revocació de la Constitució de 1824, a principis de 1835, que a últimes instàncies va incitar a la revolta de molts federalistes, donant lloc a un clima de violència que es ressentiria en diversos estats mexicans, incloent-hi la regió fronterera de la Texas mexicana.
Texas es trobava llavors poblada, en gran part, per immigrants dels Estats Units que estaven acostumats a un govern federalista i a amplis drets individuals, per la qual cosa feien sentir el seu descontentament pel desplaçament de Mèxic cap al centralisme. Les autoritats mexicanes van culpar a gran part de la població texana que era originària dels Estats Units, la majoria de la qual hi havia fet pocs esforços per adaptar-se a la cultura mexicana. La batalla d’El Alamo (23 de febrer-6 de març de 1836) va ser un conflicte militar crucial en la Revolució de Texas que va consistir en un setge de tretze dies de durada, des del seu inici el 23 de febrer fins a l’assalt final del 6 de març de 1836. Va enfrontar a l’exèrcit de Mèxic, encapçalat pel president Antonio López de Santa Anna, contra una milícia de secessionistes texans, en la seva majoria colons nord-americans (naturalitzats mexicans), a Sant Antonio de Béjar, a la llavors província mexicana de Coahuila i Texas (avui estat de Texas, Estats Units).
Tots els bel·ligerants en favor de la República de Texas van morir, a excepció de dues persones, la qual cosa va inspirar a molts colons texans —i aventurers nord-americans— a unir-se a l’exèrcit de Texas; animats pel desig de venjança, a partir de la crueltat mostrada per Santa Anna durant el setge, els texans van derrotar i van massacrar mentre dormien a l’exèrcit mexicà en la batalla de Sant Jacinto, el 21 d’abril de 1836.
Doncs aquí, va ser la nostra següent visita. A El Alamo, on les restes de la missió espanyola es conserven amb molta cura i on davant mateix i figura una plaça amb un monument als seus herois. Per nosaltres, com a edifici antic, no representà gran cosa, però és clar, venim de països amb milers d’anys d’història plens d’edificis i monuments. Cosa que ells no tenen (almenys amb tanta antiguitat).
Després de la visita i un videoreportatge, als jardins, hi ha paradetes on personatges vestits d’època ensenyen a tothom com es feien servir eines i armes de l’època de la guerra Texana contra Mèxic. Vàrem dinar extraordinàriament en un restaurant mexicà (allà ens entenia tothom) que està situat en un vell mercat d’artesania de la regió típica mexicana l’Historic Market Square. El lloc per menjar, gran, típic, preciós, l’amo ens va dir que no tancava mai, estava obert les 24 hores els 365 dies de l’any, i mai li faltaven clients. Llàstima que a la revista no es vegin les fotos en colors, ja que el lloc era extraordinari i molt típic, amb les monges que venien objectes fets a mà a l’entrada per recaptar fons pels pobres. En fi, vaig menjar el millor menjar mexicà de la meva vida, i no si semblava gens als que he visitat per aquí. Si no vols, de picant, res de res. En acabat, passejant pels carrers que travessen els Canals de la ciutat, tornàrem al pàrquing i en recollir el cotxe, tornada cap a Austin.